Carta abierta a toda la Ciudadanía
Los miembros del Grup de Seglars i Rectors del Dissabte, desde una perspectiva cristiana, que apuesta por la justicia y la paz, el respeto y la hermandad, la reconciliación y el perdón, consideramos preocupante el surgimiento, en la sociedad española, de resentimientos, odios, acosos, violencia y fanatismo a raíz de “la cuestión catalana”. El fanatismo sustituye la argumentación por argumentarios, prejuicios y estereotipos.
A las personas que creemos en el Dios de la vida, Padre y Madre de todos los seres humanos que nos llama a vivir la solidaridad universal, nos duele profundamente que se potencie estas actitudes y estos comportamientos negativos (incluso desde algunos medios de comunicación), ya que impiden crecer en humanidad y construir una sociedad nueva en justicia, libertad, solidaridad y paz para todo el mundo.
Con esta convicción y abriéndonos a los signos de los tiempos, consideramos importante dar a conocer nuestra reflexión sobre esta cuestión.
Valoramos los dinamismos de una gran parte del Pueblo Catalán, que se moviliza pacíficamente para reivindicarse como nación y, por tanto, con derecho a decidir su futuro.
Defendemos la libertad, nos oponemos a la violación de los derechos humanos, culturales y políticos y hacemos una llamada a la reconciliación mediante la liberación de las personas encarceladas a causa de sus posiciones políticas, el fin de la excepcionalidad y el cese de cualquier tipo de humillación.
Pensamos que la opción política a favor de la independencia es éticamente aceptable (y compatible con el hecho de ser “buena católica” o “buen católico”), aunque no es la única legítima. No sacralizarla frente a otras exige un esfuerzo de diálogo y encuentro en un contexto pacífico, democrático y sereno.
La Iglesia Católica no ha de proponer opciones políticas. Deseamos su presencia pública en las iniciativas de promoción activa de la paz, la reconciliación, el diálogo y la negociación, siempre proponiendo caminos de conversión y perdón.
Apoyamos el derecho de autodeterminación y la celebración de un referéndum pactado y vinculante. Por eso, pedimos al Gobierno de España que busque la forma legal de hacerlo y que plantee las oportunas reformas constitucionales.
Para que la democracia sea auténtica tiene que basarse en la justicia y en la defensa de las personas empobrecidas. Será válida si afronta los problemas sociales, laborales y económicos desde la centralidad de las excluidas y precarizadas.
Como valencianas y valencianos pedimos la despolitización de los debates sobre la lengua y un compromiso activo de la Iglesia valenciana en la construcción de las diferentes realidades nacionales.
Es necesario poner el poder y el derecho al servicio del ser humano con la confianza de que las personas que renuncian a la violencia poseerán la tierra y las misericordiosas conseguirán la misericordia.
Grup de Seglars i Rectors del Dissabte
enero 10th, 2018 at 8:33 am
Bon día,
Després de llegir l’article una pregunta em queda enlairada… A quines realitats nacionals feu referència al nostré àmbit valencià amb que l’esglèsia feu estar comprometa a construïr?
Demane una resposta clara, com clar és la vostra visió i posició a l’article.
Salut i gràcies
enero 15th, 2018 at 7:49 pm
1. Donar suport al Govern de la Generalitat per com ens tracta l’Estat als valencians, amb la anul·lació de les lleis contra els desnonaments, o la intervenció financiera de la Generalitat, o el Decret del Plurilingüisme.
2. Solidaritat amb Catalunya amb els seus anhels de democràcia i llibertat, com a un deure de responsabilitat fraterna.
3. Aprofundir en els drets que tenen els pobles per l’autodeterminació, que en el cas de Catalunya, representa una majoria, expressada pacíficament i democràticament. Una opció política de la independència, èticament compatible amb ser bon catòlic, tot i no ser l’única acceptable.
4. Des de la perspectiva cristiana, considerem preocupant el sofriment en la societat espanyola, d’un clima de resentiments i odis, violència i fanatisme, tots ells molt lluny del respecte, germanor i reconciliació fonamentats en la justicia i la llibertat.
enero 16th, 2018 at 7:03 pm
Estic d’acord en quasi tot. Però em sap greu una posició tan ideològica per la vostra part. Jo crec que Catalunya es una societat lliure i democràtica igual que la resta de regions de la Unió Europea, amb moltes coses per millorar i amb un estat espanyol moltes voltes patètic pero…. Manca de Llibertat i democràcia? Per favor. Per altra banda, per moltes voltes Li done als resultats electorals jo encara no veig una mayoría independentista en nombre de vots… I después del que ha plogut això és prou significatiu. No tendría jo red en contra d’eixa mayoría, però els números son els números. El movimient independentista és molt important a Catalunya però no representa la mayoría de momento, al menys de forma explícita. Tant se val, una majoria tampoc ho justificaria tot.
Teniu raó que a Espanya hi ha un clima de tensió. Esperem que l’esperit de germanor, ja no com a valencians, catalans o espanyols, sino com a comunitat humana que porta segles convivint al nostré reduït territori guanye la partida repte identitari e ideològic.
Pregueu per les persones per favor, pregueu per mí. Jo pregaré per una esglèsia cristiana, tan profundament humanitzada que trascendisca i cure les revolicades emotivitats col-lectives, les injusicies històriques i actuals (i si, estem injustament infrafinanciats els valencians, ja hi ha economistes, empresaris i polítics fent força) i els irresolubles debats identitaris. Si Cañizares recolça la Espanta de sempre i vosaltres recolçeu les noves espanyes, que feu de diferent que la resta de la societat? A intentar està Déu en total açò, no el veig per ningún puesto, malgrat sé que està pero baix i per damunt de tot, també d’açó. Qué faria Jesús en tot açò? Crec que res paregut al que fa Rajoy ni al que fa Puigdemont. La postura de Iceta em pareix mes… Sensata, intel-ligent? Però Jesús era altra cosa, ni un agitador, ni un represor,n
enero 16th, 2018 at 7:10 pm
Termine… Ni un intelectual, ni tan sols un pacificador. Jesús era altra cosa i no el veig per ninguna banda. En sap greu que prengueu partir banyan-vos només fins al pit. Jesús era una altra cosa. L’esser humà és un altra cosa, ha de ser un altra cosa, si no, qué poco de sentit.
Disculpeu-me, m’he allargat massa. Gràcies per expresar-vos en tot cas.