En Valencià ens volem entendre, vora 12 milions de persones

Quan érem menuts, a la TVE, l’única d’aleshores, feien un programa que es
deia «300 millones» on es tractava com un triomf el fet de compartir una llengua
que en l’origen va ser la mateixa. La vàlua de les llengües no es pot mesurar
per la seua dimensió quantitativa, però aleshores ningú feia notar les grans
diferències entre el castellà, l’argentí, l’equatorià, el mexicà o el peruà, ni
tampoc les variants diferents en què havien evolucionat per diverses raons
històriques i de la seua llengua precolombina: “pollera, tetero, buzo, cuadra”….
Les “panties” són “medias con bragas” a Madrid, “bombachas” a
l’Argentina, “calzones” a Xile, “pantaletas” a Mèxic i “blumers o pantaletas” a
Veneçuela…. Mai no hi ha hagut cap conflicte remarcable. Com tampoc no n’hi
ha hagut respecte de l’anglès de Londres i el de Nova York. I quan García
Márquez, en una memorable intervenció, va suggerir la simplificació de la
gramàtica castellana per abraçar més i millor la realitat plural de les diferents
parles llatinoamericanes (Zacatecas 1997) es va muntar un bon sarau perquè,
segons deien alguns, l’acceptació de certes expressions gramaticals podia
posar en perill i/o trencar la unitat del diasistema. Però això no es proclamava
només per raons lingüístiques sinó també com un valor afegit (polític,
econòmic, comunicatiu..) al fet de conèixer una llengua que s’entén a diversos
llocs del món. Malgrat les diferències.

De manera semblant, i amb tots els respectes específics que calga, el mateix
podem dir del català i el valencià o el mallorquí…. si fem abstracció de
l’artificiós conflicte polític. El més normal i productiu seria reivindicar les
coincidències i no exalçar les diferències per tal de fer valdre una llengua que
quan més es parle, més oportunitats oferirà als qui la coneixen. I això no
significa ni conflicte ni separatisme ni nacionalisme tronat: les llengües són
prepolítiques en el sentit que les usem abans de tenir cap consciència política
específica. Les llengües són sistemes de comunicació i de cultura, expressions
de la pluralitat inevitable dels éssers humans com ja proclamava George
Steiner, premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats (2001)

De segur que hi ha moltes anècdotes de persones que han trobat treball en un
altre lloc precisament per conèixer i poder comprendre el que es parla en tres
autonomies distintes. Tanmateix, l’idolatra’t i sacrosant mercat, al tindre un
major tamany, ofereix moltes més oportunitats per a tota la indústria i el
comerç, especialment en tot allò que està directament relacionat amb la
comunicació i les persones: món editorial, audiovisual, cultura, educació, etc.
Es busca una uniformització perillosa i antihumana.

Malauradament, a la nostra comunitat no sembla habitar un sentit comú
majoritari. Fins i tot un poder polític mal entés, potser perquè porta massa
temps exercitant-se de forma absoluta, es permet qüestionar el que diu
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, cosa que també seria impensable
respecte de la RAE. O no fer cas de les diferents resolucions del tribunals.
Sospitem que no és per ignorància només, sinó per una certa manipulació que, de cara a les eleccions, intenta tornar a obrir la guerra de la llengua. Una
guerra que com totes no fa més que empobrir-nos i que, com sempre, perdrà el
valencià, com les 155 unitats escolars en la nostra llengua afectades per les
darreres disposicions, o l’incompliment del valencià contemplat a la Llei del
Sector Audiovisual, la pèrdua de canals de comunicació en valencià (RTVV,
TV3, Cat-ràdio, Infotv, …).

Negar que l’argentí actual prové també del castellà, pot ser el mateix que negar
la relació entre el català i el valencià. Però tractar de negar la història, no farà
que la història siga d’una altra manera. I segur que reivindicar adequadament i
justament que en origen som una mateixa llengua i cultura podria ajudar els
mitjans de comunicació i les publicacions en la nostra llengua a sobreviure,
consolidar-se i obrir mercats. Com ja passa de fet amb molts mestres i
professors que poden exercir les seues carreres i vocacions a altres territoris
de la nostra llengua.

————————————————————————————————-

Jose Ignacio Pastor, Manuel Molins, Emília Bolinches, Xavier Pons, Alícia
Gavara, Carme Molina , Sara Sánchez i Ruben Carrasco membres del Consell
de Gestió d’ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació ) www.acicom.org

Artículo publicado en Levante.emv